diumenge, 27 de gener del 2013

Reflexionem sobre què ha passat en el banc del temps...


En aquestes dues últimes sessions del banc del temps, ens hem aturat per reflexionar una mica sobre què havíem fet i com avaluar els aprenentatges.

Personalment podria dir que en general, que sí hem realitzat uns aprenentatges al llarg dels tallers, per tant, des del meu punt de vista, la meva valoració seria molt positiva. En el cas d’alguns tallers com el de la veu, els continguts exposats s’han assimilat i prova d’això són les cançons que vàrem cantar. En altres casos ha resultat més difícil, ja que no es pot aprendre a ballar sevillanes en dues hores, no obstant, es pot fer una presa de contacte amb aquest ball,com vàrem poder fer en aquest  taller.

Un factor determinant en tots aquests tallers ha estat el temps, o millor dit, la manca d’aquest. Totes les sessions han estat molt ben planificades però és veritat, que hauria estat necessari una segona sessió de quasi tots els tallers, ja que ens permetria poder practicar els passos de ball, les cançons o el programa de retoc fotogràfic.

En el cas de l’avaluació, proposaria disposar d’un ratet al final de cada sessió per a poder reflexionar entre tots els alumnes, la persona encarregada del taller i la mestra de l’assignatura. Aquest temps és indispensable per poder compartir i millorar entre tots, ja que aquests tallers donen moltes possibilitats.

L’avaluació es podria realitzar quant a l’assistència i participació als tallers, tenint en compte si s’ha participat i col·laborat.

 

Com a propostes de millora, proposaria reduir el nombre de tallers per tal de poder aprofundir en els coneixements amb més pràctica, i oferir un temps final de reflexió en cada taller.

Quant als projectes en general, resulta necessari conèixer el grup-classe per tal de tenir una idea dels seus interessos. El mestre ha de donar la llibertat als alumnes  d’expressar les seves preferències quant a la realització del projecte, i entre tots, triar un tema d’interès més general. La presa de decisions ha de ser grupal amb la guia del mestre i no pas una decisió d’aquest.

Si els alumnes es senten segurs i confien en el mestre, aquest aspecte afavorirà el debat i el consens.

Després de l’elecció del projecte és molt important incloure a les famílies dels nens com a part fonamental d’aquest comunitat d’aprenentatge.

I en relació a l’avaluació o millor dit valoració del projecte, ens he de plantejar realitzar un seguiment i observació tant del procés com dels nens i no només del resultat final. Les famílies també poden esdevenir un gran aliat.

Com a conclusió, m’agradaria felicitar a totes les companyes que han realitzat algun taller i s’han posat al davant de la classe i han compartit les seves experiències i coneixements amb la resta. També m’agradaria ressaltar la importància d’aquestes activitats que ens han permès  conèixer-nos en un ambient més relaxat allunyat del dia a dia de la universitat. Em quedo amb aquesta valuosa experiència com una forma de compartir entre nosaltres. Gràcies per aquesta gran oportunitat!!!